Com ja deveu saber, avui un terratrèmol de 8,9 graus a l’escala de Richter a afectat el nord-est del Japó. S’ha produït al Pacífic, a 130 quilòmetes de Japó i l’hipocentre a 24 quilòmetres de profunditat i tot seguit s’ha format el tsunami que al cap d’una hora ha devastat part de la costa japonesa. Concretament, la gran onada, s’ha endut tot el que trobava al seu davant al llarg de 500 quilòmetres de costa i fins a 5 quilòmetres terra endins.
Y, com s’ha produït el tsunami?
Doncs, s’ha originat al fons del mar, on s’ha produït una escletxa de 400 quilòmetres de llargada amb un moviment vertical de la terra, i això a provocat que d'una banda s'ha ensorrat part del fons de l'oceà, i llavors l’aigua sigui empesa cap amunt i així es dona lloc al moviment pel qual l’aigua es trasllada de forma concèntrica. A les noticies han parlat amb una investigadora del CSIC que ho ha explicat d’una manera molt entenedora perque ens en fem una idea. Deia el següent:
Es com si tinguéssim un recipient ple d’aigua. El recipient es el pacífic, l’aigua l’ocea i les parets del recipient les costes del Japó, Austràlia, Amèrica... Llavors, si aixequem el recipient una mica i donem un cop sec de forma vertical podem veure exactament el mateix moviment que passa a l’oceà quan hi ha un terratrèmol d’aquestes característiques, amb les onades que es desplaçen de manera concèntrica.
L’onada ha arribat abans al Japó perquè estava més a prop, pero al llarg de la tarda/nit, ha arribat a altres punts del pacífic. Per exemple a Hawaii ha arribat molt debilitada, amb ones de mig metre o un metre com a molt, i a la costa oest dels EEUU també s’ha notat amb una pujada del nivell del mar que tan sols ha fet tombar algunes embarcacions i si que hi ha hagut també algunes pèrdues materials importants, pero lluny de la gran catàstrofe del Japó.
Les onades que causen terratrèmols com els d’avui, es propaguen per l’oceà a velocitats d’entre 500 i 1000 km/h, pero son d’un o dos metres a alta mar. Però quant tot aquest volum d’aigua agitada arriba a la costa, la profunditat de l’oceà disminueix i això fa que augmente l’alçada de l’onada arribant fins a 5, 10 o fins a 30 metres en casos més extrems.
imatge: El blog dels meteoròlegs de tv3
Per últim, només m'agradaría destacar a nivell personal, que tot i la devastadora onada provocada per el tsunami, contra la qual no es podía fer res més que intentar evacuar a les persones el més ràpid possible, ha quedat vent patent que la societat japonesa es potser la més ben preparada en tot el món davant d'un moviment sísmic. D'acord que el d'avui ha estat excepcional, i les pèrdues materials i humanes son enormes, pero només cal posar ara la televisió i veure com ciutats com Tòkio, on el terratrèmol s'ha notat bastant, la gran majoría d'edificis i infraestructures han aguantat molt bé i algunes linies de metro ja s'han posat en funcionament al cap de varies hores (per posar algún exemple).
I es que l'experiència de ser una de les localitzacions mundials amb més freqüència de terratrèmols i amb possibilitat d'intensitats molt elevades, a propiciat el desenvolupament d'unes lleis d'urbanisme increïbles especialment adaptades que no em queda cap dubte que han ajudat a que la catástrofe d'avui no hagi estat molt pitjor.
Tot hi així, ha estat el pitjor terratrèmol de la historia del país. I espero que se'n recuperin ben aviat.